qui som


PACO MÁRQUEZ CARVAJAL


Amb sis anys, tot jugant, dirigeix, interpreta i escriu la seva primera Trilogia, l’Estatua d’Or. Una comèdia d’slapstics i gags, coproduïda i interpretada pels companys de Primer curs. Tot i l’èxit de públic, es representa un cop. Fet que no el fa defallir i torna a l’escenari com a Llucifer. Allà és quan li pica el cuquet del teatre, o mosquit, o tàbac, o abella o l’insecte que fos. En tres Nadals passa de portar cues i banyes a portar espardenya, faixa, barretina i sarró. A fer riure a tothom durant cinc Tions, Sant Esteves i Reis, fent de Rovelló. Ara ja no és un mosquit, li pica la serp sencera, i el deixa tonto per aquest joc...

Deixa la carrera de Dret i Filologia Hispànica per la Direcció i la Dramatúrgia. Tot i tonto, estudia cinc anys a l’Institut del Teatre, amb altres tontos com ell però que ja porten més anys jugant i podent fer i dir grans tonteries : Jaume Melendres, Jaume Mascaró, Jordi Coca, Joan Abellán, Xavier Albertí, Sergi Belbel, José Sanchís Sinisterra, Enzo Corman i realitza les pràctiques més tontes amb Albert Boadella a la Torna de la Torna, on descobreix la màscara i el joc de creació que fonamenten Avui és gairebé mai...

Ah! Per cert, ha viscut tres anys i mig a Mèxic on diu que ha treballat a la tele....i que aquest any acaba la carrera.


ROGER SIMEON


Tot va començar amb les classes de matemàtiques, quan es va veure incapaç de desvetllar les X (i ja no diguem les Y o les Z) de les funcions més rudimentàries. Si hagués sapigut dibuixar, potser hauria omplert les vores dels llibres de ninots i gargots. En canvi, va començar a escriure.

Que alguns jurats de dubtós criteri li concedissin premis pels seus contes agreujà el problema i les classes de matemàtiques ja no foren suficients. Per sort, també hi havia física, medi o història que no entenia. I més tard lògica, filosofia política, antropologia…

Un dia, cansat d’afegir complicades descripcions als seus textos, va decidir abandonar la narració i concentrar-se, en comptes, en el diàleg. Les males veus diuen que ho va fer perquè tampoc no sabia descriure, perquè els anys d’exili escocès havien congelat les poques neurones que tenia. Fos com fos, iniciava una nova manera d’escriure. Nova per a ell, clar, perquè pels demés ja era més que coneguda i batejada des de feina molts anys com a teatre.

En aquest punt és on el trobem ara: jugant amb les paraules, les idees, les persones i les relacions, ja sigui des del seu escriptori o des de la quietud del pati de butaques buit.

I clar, com que una vegada més jurats de poc criteri han decidit donar-li premis en aquesta nova faceta, qui li diu ara a aquest home que pari d’escriure?


EFRAIN ANGLÈS GENÉ


Neix a Tàrrega l’any 1983. Un dia la seva mare buscant fortuna es va fer tirar les cartes. La vident va dir-li que al seu fill li agradaria el món del maquillatge i el vestuari.

-              Serà un desviat?
-              No! senyora li agradarà lo teatre
-              Ah!, així serà comediant?
-              Si! Actor

Van passar els anys i aquest jove va deixar els estudis de batxillerat artístic per posar-se a treballar. Els astres però, no l’abandonen: Xavier Guix, Joan Font, Robert Gobern, Gemma Beltran, Toti Toronell, Felillo Sànchez, Claret Papiol, Isabel Cabós, Isaac Morera , Xavier Calderer, Oriol Grau, Jaume Belló, Iolanda Mañà, Pere Olivé, Sergi Molina ... el guien pel seu destí de comediant.

Marxa d'expedició amb Pallassos sense Fronteres amb Pep Callau i els Pepsicolen a Bòsnia. Treballa amb La Trup, La Cremallera, Teatre Rossinyol, Gog i Magog, Shiva Dance, Absinthe Produccions, Teatre Estreiatro. Fa una col·laboració a l'obra La Revelación de Leo Bassi.

Al 2012 presenta el monòleg de creació pròpia Tengo Miedo dirigit per Jaume Belló. I estrena l’espectacle Ferro Colat a la 32ª Fira de teatre al carrer de Tàrrega amb la companyia Amebeu Teatre dirigit per Josep Rodri amb gran èxit de públic i de crítica.
Acaba de rodar el capítol especial de Rotten Rain que serà segurament, sense cap mena de dubte una revolució televisiva del nostre país.

I tot això perquè un dia es van alinear els planetes? Qui ho sap!


RAQUEL CROS I SOLER


Neix a Martorell o a Barcelona, segons qui en doni testimoni. Néta d’una corista del paral·lel,de més alcohol que no pas fortuna. Ja de ben petita dóna mostres de grans dots artístiques, però una educació castrant li impedeix desenvolupar-se plenament. S’oblida del ballet i canvia el tutú per una pilota de futbol.

Crescudeta, practica el teatre i la dansa mentre fa veure que estudia filologia alemanya. Per coherència amb els estudis, marxa a Alemanya fins que n’és expulsada quan ja ha absorbit tot allò que allà li podien oferir.

Comença un doctorat –Lingüística i comunicació- que evidentment no acaba perquè a l’altra banda del toll l’esperen amb els braços oberts. A Argentina hi aprèn teatre, a Mèxic el practica i de tornada a aquí intenten fer-li oblidar, tot i que encara fa una obra en un festival de renom.

És quan, per casualitat, un dia amarg el trapezi voleia per sobre seu i ella s’hi agafa amb totes les seves forces: encara hi segueix penjada, i només en baixa per reinterpretar la vida amb màscares, titelles, pallassades, zingàries i d’altres somnis.


MONTSE GIL CASANOVAS


S’inicia en el mon del teatre musical als 18 anys amb la companyia Crac el gag amb la obra El violinista sobre el tejado de gira per Espanya.

Durant els 12 anys següents s’allunya del mon artístic i decideix adquirir coneixements de la vida pràctica, treballant com a comercial i delineant. Una veu interior la fa tornar a l’escenari per trobar-se a si mateixa. Comença amb el grup de teatre de Vallgorguina. Es forma amb els cursos de creació teatral impartits per Anna Capacés i no para d’apendre en tallers de moviment, presència escènica i irradiació de l’actor, màscara neutra, comèdia de l’art,  mim i pantomima… 

A la seva trajectòria cal sumar-hi obres de teatre amb la companyia Lapocafarina Produccions i accions performatives amb la companyia Milan Caminart Group, figuracions per pel·lícules com Rec 3 dirigida per Paco Plaza i Tengo ganas de ti de Fernando González Molina; així com interpretacions de monòlegs en llengua de signes i traduccions pel grup musical Liannallull.


XAVI  VELAZQUEZ I GARRIGA


Nascut a Barcelona. De ben petit sempre interessat en el teatre,el cinema i la música. Ja a l’escola sempre es pren amb més ganes i il·lusió les activitats culturals que les assignatures d’aula. Forma part de la coral de la Sagrada Família.

Després d’un parell d’intents d’estudiar a la Universitat, Filologia Catalana i Magisteri, decideix estudiar interpretació a l’Estudi Nancy Tuñon, motivat per la freqüent intervenció en diversos curtmetratges en companyia de la colla d’amics, algun videoclip de bandes de rock emergents i treballs d’escola d’estudiants de Cinema del CECC i ESCAC. Però un desafortunat accident de moto el fa desistir i dedicar-se a la mecànica.

Després d’uns anys i totalment recuperat, sent la crida de tornar a reprendre la vocació d’actor i es torna a inscriure a l’estudi Nancy Tuñon - Jordi Oliver per formar-se com a actor. Després de 4 anys de formació ha intervingut en la sèrie Els abans de Déu i la pel·lícula Et dec una nit de divendres i en molts curtmetratges d’alumnes de l’ESCAC, Blanquerna, CECC. És el cantant solista del grup de rock The Incorregibles Blues Band.